Barraquisme i comportament electoral

Entenem per barraquisme el fenómen esdevingut a Barcelona durant la dictadura franquista i bona part del present període democràtic registrant-se fins i tot puntualment en alguns casos encara avui que consisteix en la construcció d'habitatges sense els més bàsics estandards de vida al marge i en contra de l'ordenament jurídic urbanístic. Les causes d'aquest fenómen van ser per una banda l'escassedat d'habitatges disponibles durant la postguerra com a conseqúencia dels efectes derivats de la guerra civil i per una altra banda la incapacitat de Barcelona per acollir la onada migratòria procedent d'altres indrets d'Espanya. El millor cronista del fenómen barraquista ha estat l'escriptor Francisco Candel coneixedor directe del mateix ja que al seu barri de la Mare de Deu del Port estava força arrelat.A Els altres catalans en Francisco Candel ens explica que existien dos tipus de barraques: per una banda les barraques de caire il.legal que estaven fora de la llei i que per tant podien ser esbucades en qualsevol moment i per una altra banda les barraques de caire legal que havien estat legalitzades en haver-les estat concedides la corresponent cèdula d'habitabilitat i número d'identificació a la façana. A partir del testimoni de Candel suposarem que les persones que residien il.legalment a una barraca no es van inscriure al padró municipal per evitar una possible expulsió dels seus habitatges i que per tant no eren comptats com ciutadans de Barcelona  tot quedant exclosos del cens electoral i abocats a una abstenció forçosa, mentre que aquells que residien legalment a la seva barraca es van empadronar perquè no tenien la por de ser expulsats de les seves barraques i per tant quedaren inclosos dins del cens electoral podent exercir el seu dret a vot.

 

Tot relacionant barraquisme i participació electoral ens plantegem la seguent hipòtesi en forma de interrogant: Es directament proporcional el règim legal de la barraca amb la participació electoral? Quin nombre de persones van quedar sumides en la invisibilitat com a barcelonins veient-se sotmesos a l'abstenció forçada? Quina ha estat la participació a les diverses zones de barraques de la ciutat? Quina ha estat la orientació del vot de les persones que han participat electoralment a les barraques? Ha estat el seu un vot que ha optat per formacions antisistema o bé per opcions polítiques clàssiques? Totes aquestes preguntes son de fàcil resposta. Només cal situar al mapa de Barcelona les diferents zones de barraques i comprobar quina secció electoral els hi correspòn.